No passarà

Un cop em vaig presentar a un concurs de poesia.


treballava a Vilafranca i no coneixia a ningú encara.


Vaig fer les copies d'un poema de 18 línies i vaig escriure en un altre full el meu DNI, noms i cognoms.


Crec que també em vaig posar un pseudònim.


Els dies van passar i els fulls estan tirats en una taula del meu menjador.


El poema és dolent de collons, i el concurs l'organitzava una associació de veïns.


Jo no sé si escric per mi o per fer amics.


Aniria a California si em toqués la loteria.


Que mirant enrera tot s'entengui. No passarà.