Mirall

Una història nocturna:

Jo caminava després de passar-me tota la tarda a casa estirada entre el llit i el sofà. Caminar sola, de nit, pel barri aquest tan poc viu on hem anat a viure, m'agrada molt. Em tranquil·litza i em deixa pensar i no pensar. Porto uns auriculars amb els que escolto una llista de reproducció creada fa uns mesos que es diu: That Thing, en honor a la cançó que l'enceta de la Lauryn Hill. En realitat és una llista de cançons que per posar-me nervis a l'estomac.

That thing conté també "Mirall" de Les Sueques amb la que fa temps que penso que ha d'acabar la meva peli mental, la que tantes vegades us he comentat en aquest blog.

Camino com els dies (lents), mentre sona Mirall. Fa uns dies que ha estat Sant Valentí i una persona ha compartit el quadre de la Venus del mirall al seu Facebook. Hi ha una interpretació que em sembla divertida, sobre cupido traient-se la vena dels ulls. Em fascina el seu atractiu cos de burgesa i la seva cara, mal reflectida al mirall, de pagesa, de treballadora. Em persegueixen la idea i la imatge des de ja fa uns dies i, de sobte, veig un quadre al costat d'un contenidor. És aquest quadre, un puzzle del quadre, més concretament. L'agafo i el pujo a casa. Li dic a la Zaida que si el vol, li regalo. Fa dies que vull fer-li un regal i crec que ara l'he trobat.

Seguidament decidim amb el Jordi que aquest cap de setmana anirem al Prado a veure Las meninas en directe. Ahir vaig quedar a la vermuteria del Tano després de la feina i quan vagi entrar, tv1 feia un reportatge sobre Velàzquez. Estic convençuda de que ja ha arribat la maldita primavera.

Fi