Al azar Balthasar

Les mans van on les enviem, deia Montagine. Montaigne va venir un dia a casa meva a través d'un professor de la universitat que tenia pelazo i amb el que un dia vaig anar a sopar a Gràcia. En vam parlar sovint a través de messenger amb un noi que ara canta trap i té força gràcia a les xarxes socials. En parlàvem, dic, i penso que ens va ajudar molt. 

Les mans i les mirades vuides són sempre de Bresson que deia que mans i peus tenen voluntat pròpia. Des que ho vaig llegir ho tinc molt present. Em rasco la part interna de la cuixa amb les ungles pintades de tronja fluorescent i m'hi aturo. La cuixa, el tacte dels cabells fins que l'habiten, les ungles la forma cònica dels meus dits, tan poc fotogènics, tan poc desitjables, gens flitrats per la mirada de ningú altre que no sigui jo, asseguda al tren.