Un amic fa yoga i creu que a tothom li aniria bé fer-ne. Li proposo d'anar al cine, però no hi sóc a temps. Tinc un altre amic que no sé si encara viu a Espanya o ha marxat a viure a fóra sense dir-me adéu. I mira que les despedides dels amics que emigren em semblen forçades. No em malinterpreteu, entenc que les necessitem, però en els últims mesos he vist que la única despedida és que la fem amb els morts. Sí, penso molt en els morts i el dia de tots sants em sembla un dia a reivindicar. Portar flors, plorar, recordar, netejar tombes o tocar llibres, qualsevol cosa per fer-nos adonar de que no és que hi hagi molta mort al nostre voltant, sinó que la mort hi és sempre, sempre que hi ha vida.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire