Viens avec moi je vous embarque

Avui he sentit a l'Ada Colau dir unes quantes veritats ben dites. Una d'elles és que vivim en una societat que valora a les persones per la seva capacitat econòmica i per la seva voluntat de generar riquesa. El valor social que li donem a una persona per la seva capacitat d'estimar o de somiar o de desitjar i realitzar els seus desitjos és sempre en termes més lligats a la intimitat, al cercle d'amistats o la familia. El mèrit i l'admiració dels altres, normalment no l'acompanyen.

També ha comentat la rapidesa a la que estem acostumades i la conseqüent frustració que patim la majoria quan allò que ens proposem canviar o crear, no es realitza immediatament.

M'agradaria dir que jo crec que el cinema ha permès que les persones que tenen aquesta enorme capacitat, tan poc valorada pel capitalisme, siguin reconegudes. I crec que ja sé perquè: el motor del canvi i de l'acció social va molt lligat a les emocions i els desitjos de la gent. Tot i així, requereix d'una enorme racionalitat, estratègia i planificació. El canvi és lent i les coses a canviar sempre són masses per les mans minúscules que semblem tenir. Les pel·lícules es fan a poc a poc i sempre ens falten hores per incloure totes les històries que voldríem explicar.
Per això no puc definir mai la meva feina; per això sovint se'm retreu viure entre mons aparentment tan diferents que en són un en realitat; per això no cal que el escric s'entengui. Pas besoin de comprendre, jo ja sé com ho farem.