Em sento plena de energia fins a unes parts del cos que no puc explicar. Per això ho intento ara, quan no sé què em dona aquesta injecció de algues marines recorrent-me tot el pit, haig de probar d'esciure.
El món és una puta merda i és la bombolla més simple i més preciosa, alhora. Una sola persona et pot fer replantejar tot el que havies vist abans. No cal que duri massa el sentiment, a vegades és només questió d'hores. Tot podria ser diferent, diferent.
La joventut que m'envolta i que sovint sento dins del propi cos, em fascina. Els ovaris se m'inflen de felicitat, de sexe, de ganes de canviar les coses i d'amor. Sé que la sensació no dura per sempre així que la intento guardar tant com puc i deixo que m'agafi el mal de cap aquell de voler plorar i de passar-me tot el dia parlant i fent coses fins a acabar esgotada, assentar-me aquí, i escriure això.
Y Gandhi bailando, qué?
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire