mudanzas

Algú diria que un microones no és poètic i que la poesia d'Apollinaire és per nens, per nens francesos, es clar.

Sentit i significat: altre cop els fantasmes de l'inconscient del professor de filo, que és mestre, que es repeteix però recita en alemany i sap els noms i em treu a Nietzsche mentres dino i em fa enyorar l'amic filòsof en procés. Jo sóc de les que canvien el "fondo de pantalla" segons el dia que han tingut. I a mi els microones em poden fer sentir quelcom. Em puc enamorar d'una frase, d'una alumne, si m'apureu, d'un culer. També d'un país (en el que no he estat mai) i de la història d'un professor de la pompeu.

Sabeu què?

L'Ivan ha treballat a moltes universitats del món, és un noi cultivat i desprén alguna cosa més que la seva camisa negre ben planxada i les seves estudiadíssimes mirades als alumnes de comunicació audiovisual. L'Ivan era fill d'un transportista de mobles i d'una peixatera (tan se val). Sembla extrany que des de tan petit visqués completament immers en el món dels llibres i la literatura i que ara, amb poc més de 25 tingui el currículum acadèmic que té.

És curiós entendre (entendre alguna cosa pot ser curiós, sí) com la gent decideix deixar llibres i més llibres quan es canvia de casa. Es clar, pesen. I la cultura pesa. Però per això hi ha els transportistes de mobles.

I jo, què vols que et digui, sóc fàcil d'enamorar...