17/05/2006

F. Club

Jo.



Així estaré al setembre quan entri amb les maletes en una residència envoltada de neu i arbres i no-res i olor a dies curts i llana encongida.
Tenim por a la soledat, por de mirar-nos al mirall i que l'altre meitat ens abandoni, que es giri i ens decepcioni una vegada més. A vegades no hi ha peròs, ni en tants que, ni tanmateixs. Hi ha dies que tot és recta i mareja encara més, crec que vomitaré sense connectors ni conjuncions. Marxaré. Faré com si estigués trista per no poder-vos explicar en persona que avui m'he trobat a una noia de Terrassa al centre de Helsinki o qualsevol cosa que encara us interessi menys. I jo estaré allà, i em trobaré dins de mi mateixa més que mai, PERÒ quines ganes...
ostres tu, com enyoraré els partits de futbol...

4 commentaires:

Anonyme a dit…

algun dia, per sorpresa, em trobaràs a l'estació de Helsinki menjant donetes de xocolata o fent un wiki.

un gran petó frigo-teapeteceun-pié

Anonyme a dit…

a mi no em fa por la solitud
em fan por els altres (rollo Sartre)
si no hi hagués ningú, aniria a Helsinky tranquil·lament.


Vindré a veure't i encara que se'ns caigui el nas a terra, durem el vestit dels setanta sense pantalons a sota. Ué.

Jylia a dit…

gusanillu, dona-li records a l'Spike lee de part meva, q a la classe de moviments socials como que no llego...


sílvie, et noto afònica...
jijiji

Anonyme a dit…

jo? què va, el futbol és garrulu.

(Fot-li falta! Joder! txuta ya!!!!Larsoooooooon!!!!!)

vale, una mica sí.