Escric això en un autobús que ens porta durant la nit de l'11 d'agost de Tabriz a Rasht, un poble prop del mar caspi on hem decidit passejar els últims dies del viatge abans d'arribar a Teheran.
Intentant endevinar el paisatge negre de la nit penso que el mar Caspi deu ser a prop d'aquí i que poc en sé jo de tot això. Les coses ens han seguit com ens segeuix un temps diferent quan es viatge. Ens han seguit i no les anomenem pel seu nom. Les reconeixem per les cares i per algunes carícies que ens han fet. S'han estirat tots enmig de rotondes sorolloses a fer pícnics perquè aquí no hi ha bars. Hi tenen les coses que ens han seguit.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire