M'he posat aquest vídeo i he recordat una època de la meva vida en la que donava classes de dansa a nens i nenes de primària. Venien a la classe d'una escola on em deixaven fer el que volia i bàsicament fèiem això, el que voliem. Ens tiràvem pel terra, representavem escenes del cole ballant i sense parlar, els hi tancava les llums perquè es moguéssin per l'espai sense pensar ni jutjar(se), els hi explicava la meva vida i elles a mi la seva.
Posava Kings of Convenience, Pet Shop Boys, Nancy Sinatra o Justin Timberlake. També elles proposaven cançons perquè jo els hi fés la coreografia. Discutiem sobre perquè les nenes no juguen a futbol i els nens no s'apunten a dansa. Les famílies em donaven les gràcies i deien que a casa no paraven de ballar.
No recordo haver estat tan feliç fent una feina com en aquella època. Els diners que guanyava em servien per pagar cubates al Razzmatazz o anar als Cinemes Casablanca. Me la sudava tot tant i m'agradava tant ballar...
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire