Sumida en un espiral de baixa autoestima i precarietat laboral rebo emails en els que se'm felicita per una feina que no faré més. Torno enrera per veure què era allò que em feia viure en la alegría dels anys de la post adolescència, per veure si puc repescar alguna coma mal posada, alguna foto amb cara de son, algun post o alguna llista de reporducció.
Res de xarxes socials per ara, res de fotos de gent que no conec aguantant bebés entre mobles de disseny. Prou. S'ha acabat. Vaig a descobrir algun grup de música nou, em compraré un cd, em descarregaré les seves cançons amb l'emule. Li diré al meu pare que estic fent els deures. No tornaré a pensar en la possibilitat de crèixer professionalment, em quedaré a casa i ballaré.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire