Construïr

La desubicació és una sensació que m'és estranya, o ho era fins ara. Parles amb algú, amb tothom de fet, i mai s'encaixen les paraules que dius amb el context en el que et trobes. Estic intentant tenir una forma, una aparença i un lloc on pugui ser jo des de fa molt de temps. A vegades alguna cosa em diu que sí, d'altres només em forcen a aparentar i a actuar en funció dels altres i dels espais on estic sense deixar-me ni temps per pensar perquè ho estic fent.

Desubicar-se és no trobar-se enlloc. La búsqueda genera ansietat, plors i malson. Així que no em sento còmode, tampoc buscant allò que abans em semblava digne de ser buscat.

En una peli d'Ozu, l'avi diu que la felicitat no és quelcom que et troba sinó que l'has de construïr. Que difícil em sembla, quan el pes del no ser tu, et transporta amb peus de plom. Construïr, doncs, construïr i no esfumar-me.