Avui posàven ¿ Dónde está la casa de mi amigo? de Kiarostami a la filmo. I me l'he perdut i és una de les pelis que més m'agraden i que més m'han ensenyat a ser i mai l'he pogut veure en pantalla gran perquè aquesta merda de país mai posa les pel·lícules que més m'han esnenyat a ser en pantalles grans. Ni en pantalles petites, de fet.
I avui me l'he perdut per estar en una sala de la generalitat, escoltant al conseller de cultura i al president de la mateixa, la generalitat (la cultura no en té de presidents i si en tingués no serien l'Artur Mas) parlar de les coses bones que es fan en aquest país, de la creació d'identitat nacional i de moltes altres coses com uns geganters adaptats per minusvàlids. No penso deixar escapar la oportunitat de parlar. Mai. Jo parlaré, acompanyada, estudiada, nerviosa i preparada, però parlaré.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire