Una Floristeria

Trastocada i irregular surto, de massa llocs alhora per no entrar mai enlloc. Em sembla que les paraules no les tinc ben posades però tot i així, no callo mai. Ho dic tot tant com puc i no me'n puc estar. Per això no podré dormir gaire avui, perquè no sé si he dit bé el que sentia al acabar la projecció i faré el que faig sempre després de trobades com aquesta. Vull posar-me un altre cop davant de la peli i aquest cop entendre que és només una primera cita, una cita amb algú que vaig conèixer fa molts anys, potser també amb una part de mi mateixa. Per tant, aquesta ha estat una cita complicada. No sabia si hi era jo, si hi era ell, si hi èrem. Així que m'he posat a buscar enlloc de mirar. He vist un munt de coses en els detalls menys importants i no he deixat de veure'ls fins que hem arribat al final i allà sí, allà m'he enamorat. No puc parar de pensar que és una de les coses més fantàstiques que he vist, que no pots haver estat més sincer amb tu mateix i amb el que volies fer. Així que he decidit tornar-la a veure d'aquí un temps, quan tu estiguis content i jo pugui tenir una cita amb una peli nova, que no tingui present en el meu cap, que no em posi nerviosa ni la necessiti tant. Perquè jo avui, des que vas enviar-me el primer mail, l'he necessitat massa. Aleshores, tindrem una cita, ella i jo i serà per sempre. Probablement acabi obrint una floristeria just a la sortida de la boca del metro.