"Totes les pel·lícules han de néixer només en la pantalla. Res del que veiem ha d’haver succeït abans en la realitat. Només la càmera ha de ser capaç de registrar allò essencial de l’actor; les persones en el rodatge no han de poder percebre-ho. Per això, m’he acostumat, cada cop més, a no observar el que succeeix en el plató quan s’està gravant. Cada escena ha de ser nova, amb nous diàlegs, nous girs, i si ja ha estat contemplada es torna vella i gastada. Ni tan sols pot ser pensada, ni concebuda en un sentit físic. L’escena només existeix en el rostre de l’actor i la seva reacció espontània és la nostra mirada d’espectador. Quina és la diferència en la nostra ment d’una festa de dissabte nit «màgica» i una altra de banal? Són incomparables. No obstant això, la gent és la mateixa, l’espai també, l’acció també; plàsticament són molt similars. Però la diferència d’intensitat en l’efecte que exerceix sobre nosaltres és inqüestionable. Només la càmera pot captar aquesta diferència sense interpretar-la."
http://www.ocec.eu/cinemacomparativecinema/index.php/ca/20-n-4-manny-farber-catala/217-la-dramaturgia-de-la-presencia#
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire