No estic en el millor moment per escriure sobre El Sueño de Una Cosa, així que ho faré.
Fa uns mesos el Marc va dir-me de quedar. Era finals d'agost i jo acabava de tornar de Senegal. Em va citar però ell no tenia temps ni de dinar, ni pràcticament de prendre un cafè i recordo que em va molestar profundament perquè jo necessitava una estona per xerrar-hi, per treure temes, per no fer res, plegats. Se'm va dirigir molt seriós i em va dir que em necessitava per fer la pel·lícula, que era tan meva com seva i que li digués, amb seguretat si hi participaria o no, que sinó buscaria una altra actriu. Se m'acudien unes quantes coses, no se'm dona gens bé fer balanç, però era finals d'agost (principis d'any en el meu esquema mental) i no podia pensar en res més que en rodar allò, el que fós, però amb el Marc. No tinc cap intenció de fer-vos un resum de coses que fan que confii en el Marc amb una ceguesa quasi ilògica (sobretot perquè molts cops ens hem vist en situacions de poca confiança mutua), el tema seria com una cançó de John Grant que diu que sóc un fill de puta, però estima'm ara que encara és ilegal. No, el problema és que les coses van a un ritme que no tenim temps d'assimilar, jo almenys no en tinc. Ja fa temps que no escullo ni la meitat de aconteixements que em passen. Per questions d'atzar, lligades a la meu aboslut ateísme ple de creençes injustificades, jo estic involucrada en un munt de projectes (pruuyecta) i a la meva agenda fer una puta pel·lícula amb el meu amic, que és quasi el que més desitjo i necessito, hi costa d'encaixar. Dit això, evidentment que la farem. EVIDENTMENT que serà la òstia de difícil fer-la i EVIDENTMENT que serà encara més espectacular el procés i el resultat. Serà maravellós, ja t'ho vaig dir jo fa temps en boca de no sé quina actriu de Fassbinder. El millor és que no tenim cap altra opció, i com diu el meu pare, sinó tens opcions no és un problema. I Bukowski el contradeia (estic citadora avui) dient que la vida es sinónimo de problemas. I saps què? que a nosaltres ens interessa la vida, les vides que contenen les històries i les pel·lícules que ens les expliquen.
Com una de una noia amb samarreta hippie a la que li presenten un tio en una discoteca que balla fatal i ella li diu: tu baila como si tiraras margaritas.
Fi

Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire