Això de la vida adulta que va sortir així, sense premeditació, en el post anterior no és una lleugeresa més enmig de tantes que tinc com a entreteniment. Treballar de coses que no m'agraden sempre ha estat la font més fiable de existencialisme que he tingut. Ha estat sempre en aquests períodes d'aguantar un curro que no m'interessa (i que en alguns casos, fins i tot pot arribar a deprimir-me) quan la meva voluntat de definir-me ha esta més intensa.
Per ordenar alguns pensaments, utilitzaré el blog. Entre altres coses perque em força a generar una conversa escrita amb mi mateixa (i amb el Marc i la Zaida que són les dues úniques persones que llegeixen això a dia d'avui) i també perque sento que em serà molt més fàcil tornar a llegir-me quan passin els anys, més que si escric en qualsevol altre lloc.
Així estem.
Coses per les que podria fer mil esforços i dedicar mil hores de la meva (pot ser curta pot ser llarguíssima) vida (tot i que no TOTES LES HORES):
- Cuidar a una persona.
- Veure pelis i analitzar-les.
- Escriure ficcions o coses en primera o tercera persona del singular.
- Pensar com millorar la participació de les persones en espais com el cinema, el teatre, la dansa, l'art en general. Però també, en la presa de desicions de les entitats, empreses o processos de creació col·lectiva.
- Investigar sobre el moviment i el cos com a eines per a la transformació social.
- Ser professora de història de l'art.
- Fer que els mitjans d'expressió d'un grup de persones sigui més fàcil. Per exemple, persones que acaben de sortir d'un CIE i volen explicar el que els hi ha passat a dins però no saben com.
- Contribuir a un canvi substancial en una situació problemàtica que té l'origen en un problema global. Per exemple, aconseguir que el poble saharahui tingui un espai per a la difusió de la seva situació en un mitjà de comunicació de gran abast.
- Fer de pont entre persones que es dediquen a la creació artística (qualsevol) i persones o espais dedicats a l'educació.
- Estudiar idiomes de manera autodidacta (acabar parlant-ne al menys 7 o 8) i posar-los en pràctica durant llargs viatges on el temps em permeti oblidar-me del temps.
- Crear alguna cosa (ara mateix estic entre una obra de teatre sense diàlegs i un guió per un llargmetratge) que m'ajudi a entendre com veig les coses. Sé que les veig d'una manera pròpia i que m'és singular però només ho visualitzo en contraposició a les visions d'altre gent. Serà perquè mai he creat res. Això és una mica trist.
- Qualsevol cosa que tingui a veure amb la lliuta feminista m'apassiona. Molaria que aquest element fós transversal a totes les anteriors. Probablement ho sigui.
Segueixo en un altre moment que m'ha picat la Marga.
2 commentaires:
això és una mica estrany i no sé si toca o què.
fa molt temps vaig arribar al teu blog per casualitat i em va encantar. moltíssim.
de tant el tant el llegeixo. i, tot i que ara feia molt que no l'obria, avui: diademerdaperquènoséquèferamblamevavidaadulta, l'he obert. i he flipat. i m'ha recomfortat. i m'ha semblat una senyal. i tenia ganes de dir-'tho.
demà faré una llista amb coses que puc fer.
merci ;)
Em fa molt feliç el teu comentari, res d'això ho escric amb l'objectiu de ser llegida, (en la qualitat del text es deu notar)...però de veritat que m'agrada molt rebre comentaris de tant en tant.
Enregistrer un commentaire