Primavera Desgrava

Sé que no té cap sentit que escrigui això, ara, quan hauria d'estar fent altres coses. Bé, cap justificació que valgui més que dir que aquest blog està especialment pensat per fer-me perdre el temps quan tinc responsabilitats esperant-me en altres llocs. Així que aquí va la meva crònica del primavera sound. Atenció.

Feia uns anys que m'havia desencantat amb tota la idea del festival per diversos motius. Un era que ja no me'l sentia meu. Déu ser una malaltia congènita que tenim els moderns de no apreciar allò que es fa famós i com que el primavera ja fa uns anys que va deixar de ser alternatiu i exclusiu d'uns quants que ens crèiem privilegiats per conèixer les seves conscenquències emocionals i musicals, a mi em feia mandra. Em molestava el seu director Gabi Riuz que cada cop que obra la boca em fa obrir la meva, però per vomitar. Em feia vergonya aliena el moment "Gala", els seus anuncis fundacionales al youtube, el públic en general, l'street style, els preus abusius, la idea del consum musical capitalista agressiu que es menja el petit format i un llarg etcètera. Fins i tot es va crear una aplicació aparentment molt innovadora que et xupava tanta bateria que llavors havies d'anar corrents a un stand on et clavàven 4€ per carregar el móbil. També et senyalava que els teus amics no estaven al recinte o estaven al chino de fóra en lloc de a l'ATP. Un bravo per Heinneken.

Tot i deixar clar que sóc un exemple més de petarda nostàlgica postmoderna de pacotilla, aquest any es van ajuntar alguns factors que l'han fet digne del record i de la depre postfetival que ara estic patint. Li dedico el post a totes les persones adictes a instagram (com jo) que tant m'agrada criticar. 

Ho diré. M'ha encantat el putu primavera sound. Sense drogues, sense applicacions de l'iphone i sense pujar a la nòria, he sigut molt feliç amics. I explicaré perquè:

- La marea de gent aquest any s'ha gestionat perfectament i no he tingut sensació de formatge de cabra entre entrepà en quasi cap moment.

- No hi havia tickets per comprar beguda! I els meus amics m'han ajudat a estalviar pasta amb artilugis i estretègies que no desvetllaré per secret professional.

- Han vingut la Maria i la Marga

- He tingut un moment sindreome de Stendhal amb el concert de Nick Cave i la seva melena tenyida al vent

- El concepte follar en concerts, introduit pel Sagrado després de veure aquest pavo, és irreparable.

- Ha estat un "ur veri priti", constant

- Repeteixo, han vingut la Maria i la Marga

- He descobert a Django Django, Guadalupe Plata i Thee Oh Sees

- La carta de Daphni i la mega sessió que es van marcar el divendres a la matinada va valdre el dolor de peus infernal.

- Em vaig aprendre totes les coreos zumba de the Knife

- Poder anar i tornar amb tram sense pagar ni un duro és un luxe en els temps que córren

- No haver vist Deerhunter quan tocava per voler veure al prodigi de la naturalesa (hortera) Sean Nicholas Savage i que els primers tornint a tocar dissabte per cancel·lació de Band of Horses, és una atenció que van tenir els del festival, especialment amb mi.

- El vip improvitzat a la moqueta de l'stand de CANADA, gràcies a l'Alba.

- Fer el monguer fins a desgravar

- Veure un concert de l'Adam després de tants anys i re-escoltar-me de dalt a baix els seus dos primers cd's al dia següent.

- El Pibli imitant a la seva companya de clase Ana Santa Ana

- Maikiaaasooon

- Acariciar amb la cara les jaquetes de tios i ties més alts que nosaltres a Hot Chip

- L'Uri ballant regeaton al començar Dj Coco

- L'aparició del Pancho (que era el tio més guapo del festival amb diferència) a les 6 del matí ballant Modern Love com a Mala Sangre

- Sentir la història del bar menorquí que va traduir "ingles" (anglès) per "angonals"

- No fer ni una foto en tot el festival i l'endemà descobrir joies com aquesta