He caminat amb aquest fred de ficció i el vent a la cara. Sempre em queixo de que a Barcelona quasi no notem els canvis de temperatura, que a la ciutat no tenim pràcticament contacte amb els elements. No fa gràcia, m'agrada parlar d'elements.
He estat, doncs, força estona voltant pel centre i he acabat al taller del Jordi on ell desmontava una polidora de cotxes, o alguna cosa semblant. El fred i la impaciència per trobar uns cables aprentment senzills però de difícil interacció amb les màquines als que jo els volia connectar, m'han fet venir ganes de plorar. Després he caminat fins a casa on sabia que m'esperava una tasa de llet amb colacao. Me l'he begut, he posat una cançó i he pensat en quan ens acostumem a actuar amb amor i no podem parar de repartir-lo. No estic boja, només vull sentir-ho tot.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire