Asseguda a la taula dibuixa cercles entrellaçats amb l'aigua que cau de la cervesa freda. Li ha servit de molt aprendre a dibuixar cases, figures geomètriques i edificis durant els anys de universitat, però ara sent la necessitat d'anar al bany i guixar la porta agafant el boli amb tot el puny i dir-ho ben alt, ben fort perquè tots els clients del bar ho entenguin d'una puta vegada. Perquè els seus jefes s'exclamin i corrin a dir-ho a la resta de jefes que existeixen al món. Perquè no pugui passar per alt el que en aquell precís moment va creure que havia de dir, d'exclamar, de llençar al buit, de manifestar, de cremar, d'exagerar, de fer córrer, de...de sobte va sentir el telèfon vibrar sobre la taula. Era la trucada que esperava. Va dir "hola" i va escriure "gràcies".
13/09/2011
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire