Genives

Ha passat el dia, el d'ahir i el d'avui quasi ni ha existit. Vaig a fer-me un entrepà i a menjar-me'l en una plaça que ens agrada. He comprat dues voll dams i tinc ganes de posar-me el barret de cowboy aquell. No sóc punky, sóc becària. No sóc preadolescent, tinc (espai) 25 anys.

Els agafes amb les mateixa cara dels 24. De cop, els aconteixements no es precipiten més, sinó que els reps amb els braços obertíssims i sents que poques vegades han sigut tant fàcils de trencar com ara. Ara tens 25 anys que volen dir absolutament res, a part de que un dia la teva mare va decidir parir-te de peu arriscant-se a tenir una filla pedagoga (pedaboba), perquè el bàsquet se li donava malament.

Amb tots els aconteixements venint-te de cop, abraçant la més mínima olor de sofregit que entra per la finestra, dónes la benvinguda a (sorpresa) l'amor. Un cop més, perquè es senti a gust i mai et digui "adéu".
Edito: MAI