Ara mateix sóc una dóna problemàtica. Un sin embargo de 4x2 tindrem a l'entrada de casa, colega. Casa nostra, el sueño de una casa, la casa de morfeo. Em pregunto com collons una cosa que encara ni existeix té una presència tan forta en el meu cap.
S'està acabant un cap de setmana de tres capítols que dura des de fa tres setmanes:
Capítulo 1: Quizás esta vez no nos equivocamos.
Capítulo 2: La boda: Mejor follar.
Capítulo 3: Cada vez que me enamoro creo que es para siempre o el-pareo-es-una-prenda-que-favorece-mucho.
La veritat va sent aquesta. Escriure aquí no té sentit. La Maria diu que ella l'utilitza de llibreta i jo l'utilizo de bústia. No faig res més que deixar aquells missatges que algú ha pogut no rebre quan em tenia davant. Quan arribi a Berlín, ella estarà ressacosa i jo més confusa que la traductora de "atención a esa prostituta tan querida".
Marco: los monos no me provocan ninguna simpatía y aún no entiendo el cine. Lo mejor es que creo que no encontraremos el remedio. Pues enhorabuena.
Marc: estic intentant canviar de cançó i he decidit no saludar-te mai més amb un quétal.
Pam. Començava a no ser conscient de la necessitat de tirar de lo irreal per entendre amb més ceguera lo real. Potser és per l'abraçada aquella. Que va ser tan real, que en comptes d'ajuntar-nos, ens va esquarterar.
S'està acabant un cap de setmana de tres capítols que dura des de fa tres setmanes:
Capítulo 1: Quizás esta vez no nos equivocamos.
Capítulo 2: La boda: Mejor follar.
Capítulo 3: Cada vez que me enamoro creo que es para siempre o el-pareo-es-una-prenda-que-favorece-mucho.
La veritat va sent aquesta. Escriure aquí no té sentit. La Maria diu que ella l'utilitza de llibreta i jo l'utilizo de bústia. No faig res més que deixar aquells missatges que algú ha pogut no rebre quan em tenia davant. Quan arribi a Berlín, ella estarà ressacosa i jo més confusa que la traductora de "atención a esa prostituta tan querida".
Marco: los monos no me provocan ninguna simpatía y aún no entiendo el cine. Lo mejor es que creo que no encontraremos el remedio. Pues enhorabuena.
Marc: estic intentant canviar de cançó i he decidit no saludar-te mai més amb un quétal.
Pam. Començava a no ser conscient de la necessitat de tirar de lo irreal per entendre amb més ceguera lo real. Potser és per l'abraçada aquella. Que va ser tan real, que en comptes d'ajuntar-nos, ens va esquarterar.
2 commentaires:
ús de bustia-llibreta-coses que parlaria hores amb la maria. perque sempre es necessita un grund, altrament conegut com motiu?
el 'pq em surt del cony' està acceptat. i sinó, ens farem les revels.
yo llevo más de 24 horas dándole a la cabeza, y he llegado a la misma conclusión que tú, que creo que no encontraremos ningún remedio. He decidido volver al punto inicial. Al de no tomarse las cosas tan en serio pero esta vez con la convicción de que no saldremos muertos de ellas. Por lo menos esto hoy me funciona, que ya es mucho pedir.
Enregistrer un commentaire