¿Por qué para ser feliz hace falta no saberlo?
Fernando Pessoa
Aquest llibre ha estat el primer que he agafat de l'estanteria. Recordo una discussió a l'avió amb el Jaume, després de que a l'aeroport de Heathrow m'obliguéssin a embarcar els dos llibres que diua en una caixa, per qüestions de "seguretat". No crec que el món passi un moment especialment difícil. No especialment. Depèn absolutament de l'atenció que prestem al que en ell hi passa.
Els llibres són la millor manera d'omplir buits efectius. Les freetangs han estat la millor manera d'omplir els buits a la universitat. Potser us heu passat una mica, ara tinc el llistó tan alt...cantar NO TENGO MIEDO AL FUTURO sense veure-les d'endemà, poca gràcia tindrà.
Em sap greu, però les demostracions d'efecte formen part de la meva manera de ser. Si fós muda les faria igualment, no és un acte conscient, potser és innat. Si no sóc mai mare flipareu.
Ara ja s'acaba. He trucat a un munt de gent avui. La conversa amb el Sireno de Girona m'ha fet pensar en això que deixa Pessoa i en com necessito les paraules dels altres per saber com em sento. Si no dic totes aquestes coses no passa res. El tema de compartir els pensaments és molt relatiu. Suposo que ara tinc una barreja d'egocentrisme i monotema que fa que tot això em serveixi per mi, però que careixi absolutament de necessitat de ser compartit amb ningú. I ara que dic això, el mosquit que m'ha picat al dit petit mentre escrivia això s'endú un tros de mi. Espero que li vagi bé i s'enrecordi de mi tan com jo d'ell.
Tot això perquè m'he preguntat com se m'ocurria posar-me We're Just Friends en repeat i llegir Tengo pena y no respondo alhora
Forget the implications
Infatuations end
Felt so easy
Why's it hard?
I can't imagine ever being apart
I'd come back to you
Fernando Pessoa
Aquest llibre ha estat el primer que he agafat de l'estanteria. Recordo una discussió a l'avió amb el Jaume, després de que a l'aeroport de Heathrow m'obliguéssin a embarcar els dos llibres que diua en una caixa, per qüestions de "seguretat". No crec que el món passi un moment especialment difícil. No especialment. Depèn absolutament de l'atenció que prestem al que en ell hi passa.
Els llibres són la millor manera d'omplir buits efectius. Les freetangs han estat la millor manera d'omplir els buits a la universitat. Potser us heu passat una mica, ara tinc el llistó tan alt...cantar NO TENGO MIEDO AL FUTURO sense veure-les d'endemà, poca gràcia tindrà.
Em sap greu, però les demostracions d'efecte formen part de la meva manera de ser. Si fós muda les faria igualment, no és un acte conscient, potser és innat. Si no sóc mai mare flipareu.
Ara ja s'acaba. He trucat a un munt de gent avui. La conversa amb el Sireno de Girona m'ha fet pensar en això que deixa Pessoa i en com necessito les paraules dels altres per saber com em sento. Si no dic totes aquestes coses no passa res. El tema de compartir els pensaments és molt relatiu. Suposo que ara tinc una barreja d'egocentrisme i monotema que fa que tot això em serveixi per mi, però que careixi absolutament de necessitat de ser compartit amb ningú. I ara que dic això, el mosquit que m'ha picat al dit petit mentre escrivia això s'endú un tros de mi. Espero que li vagi bé i s'enrecordi de mi tan com jo d'ell.
Tot això perquè m'he preguntat com se m'ocurria posar-me We're Just Friends en repeat i llegir Tengo pena y no respondo alhora
Forget the implications
Infatuations end
Felt so easy
Why's it hard?
I can't imagine ever being apart
I'd come back to you
Ah, dejadme sosegar.
No otro yo me sueñen otros.
Si no me quiero encontrar,
¿Querré que me halleis vosotros?
No otro yo me sueñen otros.
Si no me quiero encontrar,
¿Querré que me halleis vosotros?
Fins ara
5 commentaires:
fins ara
ei betrian! k komplicat es aixo! am lo senzill k es el fotolog! mig cole escampat pel països nòrdics! DOncs res, k sort amb laventura i suposo k kuan tornis ja ens trobarem per razz o aixi!
un peto!
ja estic aqui!vull dir alla.
Tot perfecte, viatge molt carregat, vaya maletones em vaig fer i aixo sembla el pais de nunca jamas, bonic es poc, el llac quasi mha emocionat mes que lultim capitol de ally mcbeal. No tinc temps de mes, gent.
Escric quan pugui.
Un petonas molt fooooort, que aqui encara no puc sobar a ningu i per saludar et donen la ma i sense mirar-te als ulls.
carta + polaroid
fes-lis pessigolles a veure si riuen els findlands
i penja el quadre així em faig famosa un poc com la irene :)
l'últim capítol d'ally mcbeal?
va! no intentis fer-m'ho creure...
Enregistrer un commentaire