No sé si tinc vint anys
diu la mare que sí
el pare, emocionat,m'explica
(per enèssima vegada)
l'anèctodota de les primeres ecografies:
"es pensàvem que eren bessons!
tenies les cames taaan llargues,
que van confondre un genoll
amb el cap d'un altre nadó!"
Ara ja tinc els genolls al seu lloc,
i van tenir el detall de donar-me'n dos.
Van dir que Júlia era un nom dolç
Al pare li agraden les jotes
I per això el Jaume no es va dir Adrià.
Em van fer un pèl ploranera i pesadeta
però poc bleda.
Es van oblidar d'ensenyar-me a no xerrar
amb desconeguts
però a estimar en vaig aprendre
en plan "salvaves a les formigues i els llarguendassos de l'aigua!"
L'any 86, van passar moltes coses
el dos d'abril del 86, suposo que també.
Ara déuen estar naixent-ne uns quants por ahi
Els hi desitjo una feliç estància en el món
com la meva, suposo
però que no diguin tantes vegades: "gràcies"
com jo, que avui em dec estar fent pesada
doncs res, que gracies
02/04/2006
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
4 commentaires:
mai havia escrit tanta gent en un dia...check my flog ; )
felicitats no, gràcies a tu
L'únic record què conservo de manera coherent de l'any 86 és aconseguir l'últim cromo què em faltava de la col.lecció Mundial 86 de México al Mercat de St. Antoni amb el meu pare.
Això i l'indignant gol de Maradona.
Fi del record kitsch.
m'ha agradat molt el post del dia 1. m'han comentat que et van fer una festa. com va anar?
jo, en un batiscaf ancorat al portbou, ja t'explicarem. cuida't.
El record del cromo és genial. El mundial és a l'estiu, o sigui que jo ja debia anar incordiant amb els meus genolls de mesos :)
mutant!ja m'ha explicat el marc que veu anar a POrtbou...bufff, quina enveja, jo he passat estades a Colera i la veritat, s'enyora la zona més que res. Ja m'explicareu el curt. Per cert, m'han regalat el batiscafo katiuskas una russa que conec por ahi..jaja
Enregistrer un commentaire