I una dia comences a tenir amigues que viuen en submarins i mengen pa amb nocilla i porten botes del futur, et veus fent fotos amb polaroids a les mateixes persones amb qui comparties l'entrepà del pati, viatges i coneixes i t'aficiones als acudits que buiden habitacions i que ho arreglen tot. Un dia canvies les TLC per cantants hiperestèsics i violins que et fan ballar, canvies els concerts de Sau per passes de tres dies a festivals independents. T'adones que hauràs d'enviar mails a Jyväskylä i mires les coses polièdricament. Pintes amb fucsia i apréns anglés. Ara dormo en hostals vermells i ja no prenc llet. Canvia el temps i els trajectes en tren i el color dels abrics, s'allarguen les nits i l'estigmatisme creix. Creixen les coses que porto en algun lloc, sota la xapa hortera i el serrell maltallat. I em quedaria per sempre entre els discos nous, entre els assajos al club, entre els collars de NY i les boines franceses, entre les pauses al sol i el treball dirigit, entre les truites i els naps i els cabells curtets, entre els cadells que marxen, entre les pelis i els curts, entre els llibres amb olor de caixa i els de l'estanteria de sempre. Avui creuria en l'etern retorn i en l'experiència dels bons, en la compassió i enl'ecologisme moderat. No perdria la innocència i ho viuria tot així, en un gerundi inacabat, en un planeta amb dies com aquests, amb gent genial.