Hi ha almenys dues persones estimades de les que m'agradaria rebre cartes. Una viu molt lluny i cada vegada que ens veiem sento que ens falta el temps, que la distància ha posat unes quantes converses de reglament entre nosaltres que ens desvien del que realment m'agradaria poder parlar.
A l'altra persona la tinc molt a prop. La veig quasi cada dia, de fet, i amb ella no hi ha distància física, sinó un abisme d'intimitat. La conec molt bé però sento que sempre hi ha un secret, una sèrie de coses ocultes, a vegades lleugeres i d'altres pesades en les que jo no acabo de poder participar.
Les cartes que m'agradaria llegir no tenen a veure amb mi ni amb la relació que jo tinc amb aquestes dues persones. Em mou un desig real de sentir les seves veus, de llegir-les per dins i de conèixer els seus sentiments i pensaments. M'interessa com veuen el món i estic segura de que llegir-les em provocaria el plaer que em provoca no pensar des de mi sinó des d'altres llocs.
Potser l'amistat és aquesta necessitat. Potser és un interès genuí, poc egoista, de ser una altra a través dels altres.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire