Apunts sobre ocells verds

El dia que la van fer fóra de la feina la seva àvia era a l'hospital. Aquella tarda, en dirigir-se a la ciutat del costat per visitar-la va acostar-se a la finestra i va veure un arbre amb les branques plenes d'uns oncells de color verd. Àvia, aquesta vista que teniu almenys és maca, hi ha uns ocells aquí... 

Dies més tard li portaria uns panets de llet que sabia que li agradaven i que ella ja no podria menjar. Moriria al mateix hospital el dia següent.

Al voltant d'una taula hi ha una familia. Unes 7 o 8 persones conversen dins d'un menjador antic i una mica fet malbé. És la nit de reis i al haver-hi un nen petit tothom parla de la seva arribada, de la cavalgata i d'altres coses. Altres coses com que l'àvia ja no hi és o que el fred no arribarà. A l'entrada de la casa, des de sempre, hi hagut un radiador amb dos lloros verds clavats al damunt. Són de fusta i estan allà, repeteixo, des de sempre.

Durant les postres, un home parla ceremoniós sobre coses de l'herència i ella es posa nerviosa per incapacitat de gestionar les emocions que li provoca parlar de béns materials davant de l'avi i en presència de tots. Mira els ocells. Decideix preguntar al nen petit si vol sortir a fer volar l'avió de suro des de les escales del pati sabent que obtindrà la respota desitjada.

A fóra hi fa fred, el nen no s'abriga però ella sí. Juguen repetidament al mateix, quasi en silenci, curtes frases que animen l'alegria de saber que els reis són per allí. Ella es mira a la familia des de fóra; es pot veure a través dels vidres de l'entrada. Segueix el discurs solemne.

Agafa una bossa de plàstic blanc que hi ha dins de la cistella de les pinces d'estendre la roba i li fabrica al nen un paracaigudista perquè acompanyi l'avió, probablement pilotat en el seu cap, per ell mateix. 

Cau des de dalt, vàries vegades, formant una taca que vola bastant lenta i en moviments suaus fins que cau a terra. El nen està esberat i fa fred. Entren a casa i expliquen l'invent emocionats.

Setmanes més tard ella ha anat a dinar de menú al bar de sempre. Parla amb algú sobre una peli en la que la protagonista és una nena vampir que mata sense voler-ho, perquè no li queda més remei. De cop, en uns arbres de l'altre costat de la cera, veu els mateixos (mateixos) ocells verds que va veure des de l'hospital. Se'ls queda mirant però la conversa segueix.