Sad girl theory

Llegia sobre una tendència que es diu "Sad Girl Theory" amb protagonisme a les xarxes socials. Mirava twitter durant el debat electoral d'ahir i em queien unes llagrimetes de les que floreixen quan t'estires  durant una estona seguida amb alguna pena a dins. Ja deia Baldesari que l'horizontalitat i les dones han anat sempre de la mà en la història de l'art. Bé, no sé si ho deia, però m'imagino que ho deia. Estirar-se és la millor postura per deixar d'estimar, vaig escriure fa un temps. Les coses no es precipiten amb la facilitat de la cascada, això ningú m'ho havia dit. Van caient poc a poc i de sobte s'aturen, et retenen en un estat d'incertesa que no coneixies i al que saps que t'hauràs d'acostumar. Llegeixo sobre feministes negres, parlo amb la Cheija, torno a casa on sé que sempre ho tinc tot a punt. Tot a punt per no sentir-me sola mai més, i poder estar trista.