Vaig anar a la consulta de l'Uri i em va dir que potser m'hauria de treure el queixal. No sabia que em podria passar a mi, no sé mai res del que després sempre m'acaba passant. Com ho fan els altres? Com endevinen la neu que els caurà a sobre? Ni llegint, ni escoltant als savis, jo mai m'ho espero. Em faig temps però m'hi agrado. No surto tant, no camino àgil, parlo menys i tot així, segueixo sense entendre. Estic al límit de creure en l'èsser humà, quan de sobte em surt dels ulls, la mirada més espessa, la de no voler morir.
14/06/2015
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire