Negro Cinturón & Permanent Vacation

Ahir vam veure Permanent Vacation i avui m'ha sortit una cançó que li cantava al Jordi quan vivia a Bretón de los Herreros i l'acabava de conèixer. Com que no em feia molt de cas, em tirava en el matalàs que tenia al terra de la seva mini habitació i esperava a que entrés, tan guapo, tan ben fet.
Li escrivia poesies, com ara, però més marranes. Li saltava al damunt i em preocupava per no perdre'm ni un minut de la seva existència, tornant corrents de la feina i forçant trobades a la porta de la botiga on ell treballava.

I ara tenim un nou pis sota els peus i ens abracem sense raó davant d'un rentaplats. Encara em mira amb cara de pirata, no es creu res del que li dic i vol ser el meu amic,

Cine y luego de bar en bar