Ahir vaig anar a veure aquest documental, per no anar a casa després de la feina, bàsicament i em va posar de molt mal humor. La sala era plena de gent de 50-60 anys que reien sense complexes al veure (i suposo que recordar) escenes de les pel·lícules dels 60 (que ENCARA posen a la televisió pública espanyola) en les quals homes baixets prohibien a les seves dones portar bikinis i perseguien a sueques per les platges de Benidorm. Un espectacle bastant trist.
La pel·lícula en sí, era poc profunda i exageradament celebrativa. Intentava fer una crítica fàcil al maltractament cap a les dones però no feia pràcticament cap reflexió sobre la posició del cinema sobre la seva representació. A més, a partir dels 80, es comencen a posar les pelis d'Almodóvar, que han fet un bé indiscutible a la representació tant d'homes o com dones d'aquest país, però obviant-ne el context.
El pitjor per això, és el final, on es projecten imatges d'una peli que a mi m'agrada molt que es diu Blog i acaba amb la frase sobre una cançó de Mujeres: "ahora las chicas tienen sus propios proyectos". Era per aixecar-se i tirar un tanga de cordill a la cara del director i contemplar com s'ennuega lentament. No vaig voler quedar-me al debat posterior però li hagués preguntat sobre l'elecció del tema. Es tracta d'una pel·lícula sobre la representació de les dones al cinema? Com és que aleshores s'obvia la seva presència darrera de la càmera i en cap moment es fa menció a que TOTES les pel·lícules escollides estan dirigides i escrites per homes? No és aquí, un detall amb certa rellevància? Crida l'atenció que el cicle que porta per títol Gènere i Poder s'inici amb un film com aquest, amb un equip format íntegrament per homes, que són claus en la lluita feminista, d'això no en tenim cap dubte, però de què serveix analitzar una i altra vegada les dones al cinema sense parlar de les dones que sí que fan cinema?
A vegades penso que no ens sortirem.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire