I em queda el que he vist aquest matí.
Estava a la oficina i ha entrat una companya dient que de manera inesperada, a la presentació d'un documental que estaven a punt de projectar al cinema de la UAB, necessitaven una persona que pugués traduïr al francés i a l'anglés. He sortit i m'he trobat amb un noi que va estar 3 anys vivint la tortura dels militars marroquís i el patiment de l'espera al Turó Gurugú, davant la valla de melilla.
Estava a la oficina i ha entrat una companya dient que de manera inesperada, a la presentació d'un documental que estaven a punt de projectar al cinema de la UAB, necessitaven una persona que pugués traduïr al francés i a l'anglés. He sortit i m'he trobat amb un noi que va estar 3 anys vivint la tortura dels militars marroquís i el patiment de l'espera al Turó Gurugú, davant la valla de melilla.
Em queien les llàgrimes mentre el tenia al costat escoltant-lo en el documental. Quan hem sortit m¡ha dit que és la primera vegada que va al cinema. No parava d'agraïr i jo no parava de pensar que mai farem prou en aquest merda de món, però que encara crec, no sé què, però crec.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire