La Vie Bohème

Kaurismäki ahir al vespre, abans de sopar. Recordo la primera vegada que vaig veure una peli seva. Jo estava d'erasmus a Finlàndia i no havia sentit a parlar d'ell fins un vespre a les golfes d'una residència, on vaig començar a xerrar amb un noi que recordo molt bé (potser perquè els finlandesos no solien venir a les horroroses festes que fèiem) i que no vaig tornar a veure mai més. Es deia Pekka i em va dir que bàsicament només feia una cosa a la vida: mirar pelis. Ja habituada a les ironies finlandeses, li vaig dir que jo només anava a festes d'erasmus i després li vaig preguntar quines pelis finlandeses havia de veure sí o sí. Em va parlar de Kaurismäki i d'algun altre director que no recordo, potser m'he perdut el millor dels dos. Aquell nadal s'estrenava a Barcelona Luces al Atardecer que vaig anar a veure amb l'Alba i el Marc en un d'aquests cines que ara ja no hi són. Va ser un hivern de mentida, no feia gens de fred i recordo que el dia 25 vam dinar al pati de casa els meus avis, a Ripollet. Vaig tornar a Finlàndia amb el cor capgirat per culpa o per sort d'un novio que tenia i per acabar-hi el curs. Seguia preguntant-me, sempre que en veia algun per Jyväskylä, pels personatges de les seves pel·lícules, normalment sense arribar a comprendre res de la societat que m'envoltava. Crec que hi hauria de tornar.