Somni

Vaig somiar que anava pel carrer i tenia una aplicació de geolocalització de la persona adequada. La distancia adequada. M'acompanyava la meva mare que tenia un aspecte molt més saludable que el d'ara, com si haguéssim retrocedit en el temps i ella hagués guanyat uns kilos que li sentaven de conya. Ens assentavem en un dels bars on jo ja havia localitzat a la persona en qüestió i de cop començava una espècie d'obra de teatre. Des de la barra, dos nois ens miràven i jo, curiosament, em posava nerviosa. Un d'ells s'acostava i ens feia una tímida presentació de la obra utilitzant un anglès macarronic i vestint una americana de capità de vaixell tres talles més gran.

Els nervis augmentàven i quan començava l'obra la meva mare em demanava que marxéssim perquè estava cansada i l'endemà havia de matinar. Jo sortia i el noi de l'americana em seguia fins a la porta. Volia quedar-m'hi però li deia adéu preguntant-li quin dia el podria veure a Barcelona. Llavors m'adonava de que estava a Madrid, retrocedia uns mesos en el temps i em sobresaltava la idea d'haver oblidat una part de la meva vida. I si havia estat la més feliç?