Tornaran

L'Alba em va explicar que tenia molts emails escrits que mai havia enviat però que sentia la necessitat de guardar, d'escriure i de rellegir de tant en tant. Aquest és un d'aquests emails. Estic a la feina i em miro les restes de hena als dits després d'haver tornat d'un viatge llarg. Llarg com el mur de la vergonya, llarg com les vides en espera del poble saharahui, llarg com les ombres a la tarda en mig del desert, llarg com el no-res, llarg com el camí del que no veiem el final, llarg com la tristesa, llarg com patir. O potser ha estat un viatge ràpid. Ràpid com les converses al tornar, ràpid com la ràbia, ràpid com aquella mirada, ràpid com la superfície, ràpid com el tornar, ràpid com creure, ràpid com la tristesa. Aquest email va de totes les coses, les ràpides i les llargues. Hi caben poques cançons i menys paraules, però hi ha masses imatges. Ni una foto, ni un video, ni un dibuix: només imatges i coses ràpides i llargues.