La Miranda July ho explica bé, a mi no em sembla que intenti fer riure en els moments de coreografía. En d'altres sí i en d'altres, simplement, jo no hagués posat un gat on Godard posa veus en off.
Però bé, aquí els que fan les pelis són ells. Són els altres. Lo impossible.
Quina vergonya em fa a vegades acceptar lo malament que escric, tant que m'agradaria esforçar-me per amor al llenguatge, per amor als homes. I a les dones, també, molt sovint.
No sé com acabarà aquest any. Vosaltres?
Alguna idea?
Ja, espero que els nostres dits segueixin així.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire