Aquest missatget absurd amb la cançó de fons adequada o la tarda a casa dels teus amics, sola, després que ells hagin marxat. La febre comença a pujar-me i he perdut el compte dels emails que he enviat avui.
Com moltes altres coses semblants a un microones, em sembla poètic. Com la màscara de ós panda al costat del quadre de la Zaida i el Marc o les escenes post-trencament de cor entre amigues-germanes amb la Maria.
No sé si la gent es pensa que dins d'aquesta vida n'hi ha una altra. No ho entenc tot, és clar, però hauríem d'adonar-nos de que en aquest món es salven els que menys destrueixen.
2 commentaires:
y los platos por fregar
ai, lo siento. estaba enferma...jaja
ju
Enregistrer un commentaire