Portar el mateix pentinat que la winona ryder no és cap mena de ventatge. He vist el tio amb qui em vaig morrejar per primer cop, fent un anunci de Burguer King amb el Clive Owen. He vist les millors dents de la meva generació destruïdes per l'hamburguesa.
Ser actriu.
Vaig recuperar el meu disc dur extern on hi tenia un text en anglès de un dia que probablement deuria haver mirat alguna peli xungui que em va inspirar a escriure coses que em definien. Exercici de persona de 6 anys, a part, hi posava una cosa de la peli Arrebato. No recordo bé què deia, perquè he guardat el disc dur i em fa molta mandra connectar-lo ara, que sóc al llit abrigada com una esquimal Inuit després d'haver vist reality bites com una activista dels videoclubs en època de crisis.
Arrebato, deia, és una peli que no entenia gaire quan la vaig veure a Finlàndia. La vaig mitificar perquè em va arribar en un sobre marró i el meu nom escrit en finès. Vaig fer veure que era allò que m'havien dit que seria per mi. No sabia ni qui era l'Anna Diaz ni Jonas Mekas. Però aquests dies he estat mirant-la de nou i també m'he zampat tot els extres i m'he adonat d'una cosa. El cine esta massa lligat a la vida per ignorar-lo com he fet fins ara (ja m'enteneu). En un moment de la meva vida, jo volia ser actriu. Ara ho vull ser, molt de debó.
I fer-li un bailoteo a l'Eusebio Poncela i mirar els cromos, el Jordi i respirar, collons, com he fet sempre.
Ser actriu.
Vaig recuperar el meu disc dur extern on hi tenia un text en anglès de un dia que probablement deuria haver mirat alguna peli xungui que em va inspirar a escriure coses que em definien. Exercici de persona de 6 anys, a part, hi posava una cosa de la peli Arrebato. No recordo bé què deia, perquè he guardat el disc dur i em fa molta mandra connectar-lo ara, que sóc al llit abrigada com una esquimal Inuit després d'haver vist reality bites com una activista dels videoclubs en època de crisis.
Arrebato, deia, és una peli que no entenia gaire quan la vaig veure a Finlàndia. La vaig mitificar perquè em va arribar en un sobre marró i el meu nom escrit en finès. Vaig fer veure que era allò que m'havien dit que seria per mi. No sabia ni qui era l'Anna Diaz ni Jonas Mekas. Però aquests dies he estat mirant-la de nou i també m'he zampat tot els extres i m'he adonat d'una cosa. El cine esta massa lligat a la vida per ignorar-lo com he fet fins ara (ja m'enteneu). En un moment de la meva vida, jo volia ser actriu. Ara ho vull ser, molt de debó.
I fer-li un bailoteo a l'Eusebio Poncela i mirar els cromos, el Jordi i respirar, collons, com he fet sempre.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire