Conduir breument

Faré un gelat ple de les flors que he recollit de tarda. Voldria celebrar que les coses ens rodolen entre les mans i acostumem a no perdre les ganes crear i de creure'ns que creem.

Ara m'he enrecordat del moment més estrany: Em cauen llagrimots quan vaig de copilot, el cotxe ple de gent que té ganes d'arribar a casa. Volen tornar enrera i sentir-se viatgeres, però no soporten aquest transport, el volant que desconfia i la merda de llum del final de l'estiu. També sona una cançó, clar. "I quan seré vell, seguiré cantant-te cançons igual" i et miro de reüll i ni has notat que ploro en silenci per imaginar-me a mi, pensant en tu com si mai et pogués perdre.
Em provoco el plor molt sovint. Ho trobo tan necesari com la risa, que dicen que hay que buscarla porque la pena ya viene sola.