También la Júlia

No em funciona el word, no em funciona l'excel, no em funciona el cap. Cap de les tres coses són fonamentals per viure bé, tranquil o content però hi poden ajudar.

Ajudar. Em costa molt ajudar últimament. No hi ha gaires accions altuïstes ni desinteresades en la meva vida pensada així, en present mig passat.

He passat de demanar feina a tots els hippies de catalunya, a que em costi fer plans pels divendres a la tarda. La innactivitat m'està matant. La imatge seria com una d'aquelles obeses amb piles de menjar al voltant que un dia són engullides pel terror de no poder cordar-se la sabata. També podeu imaginar un cap rodant després de ser tallat o la última sardina de la llauna que els companys de pis acaben tirant perquè empudega la nevera.

M'enriqueix la caca de caball. A vegades n'hi ha prop de casa. M'enriqueix un ou ferrat amb torrades, la mirada del borracho que dorm davant del caprabo i la calvícia prematura del cambrer del bar. M'enriqueix la destrucció de tots els que fan coses i els hi surt una obra d'art. De les que aprenen a cosir i monten un taller i fan shootings i un blog, dels que tenen claríssim el seu objectiu a la vida (ser imbècils), s'esforcen i ho aconsegueixen costi el costi. Un aplaudiment. Es mereixen menció els que estan pendents de si mateixos en tot moment i això els garanteix una salut mental i física admirable. A més a més són lletjos. De tota la resta, també. Brindem per la destrucció de tots i així no me'n deixo a cap.

Ara és quan em sap greu el post, però no, no estic en aquesta fase avui. Estic un pèl deprimida, bastant encostipada i molt agraïda. Agraïments a qui m'aguanti i qui m'entengui, que em compri, siusplau

.