"S'afanya a viure i té pressa a sentir" però avui tot li sembla un final feliç. Sempre que vaig a casa tinc ganes d'enterrar unes quantes paraules al jardí, rollo dins d'una caixa metàl·lica per deixar coses per la posteritat.
"Aquí és estiu" diu, doncs aquí també i els aconteixements se'm presenten a divuit mil per hora i mai tinc temps de tot el que hauria de. Dir la veritat és com dir mentides enfotent-me del què li passarà pel cap a l'altre. Bndoeckneobdnvcejfvbnegijfbvfghjla. Així, fent el pallasso amb tu i a tot arreu, em genero unes expectatives que sé que la vida no em donarà. No serà sempre tot tan màgic, ni em passaràn pel cap tantes marranades, ni em semblarà tan insuportable no tirar-me sobre teu quan em llevo, ni les coses aniràn tan encaixades i adulcurades com fins ara. No passarà sempre, y te diran que es peligroso coger un autobús en esa zona del país, pero que es fundamental para la vida.
Clar que s'ha de ser fort sempre, però a vegades et sembla molt fàcil.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire