La tia entra per la porta i se'l mira. Porta tot el dia caminant descalç per la casa i ha sortit dues vegades a fumar al balcó. La primera per rutina, la segona per inquietud: què faré? on vaig a parar amb tota aquesta història, a veure? no m'interessa, no m'interessa, això tampoc, tothom fa merda, patètic, falta ironia, falta humor, falta ironia, ningú en sap, jo sí, sóc un imbècil, avui m'he portat bé, em pica un ou, espera, l'estimo, está molt bona, bua xaval.
Se li acosta i li comença a clavar la punta dels dits entre els ossos de la clavícula i li estira molt sutilment els pèls del pit. Sempre ha sigut com ràpida i enèrgica però dolça, ara es força a fer-ho tot més lent. Porta un banyador curt del decathlon i ell ja té la polla que li arriba al sostre.
Ella mou el cap fent cercles al voltant de la seva cara recorrent amb el nas els dos ulls, galtes, nas, orelles, coll i així fins que ell l'agafa molt fort per la cintura com si obrís un pot de mermelada gegant amb les dues mans. Ella crida.
El crit s'estén cap a la porta que ha quedat oberta i al rebador de l'edifici hi ressona una emoció sobredimensionada per l’eco de l’escala. Tanca els braços obre els braços, és l'art de la camisa mig oberta. Les imbècils que dibuixen conys gegants o fan sexoterrorismo no en tenen ni idea. Ni idea. La toca molt bé, está molt bé, assenta't, gira't, calla, es dirigeixen imperatius sense escoltar-se i la casa comença a derrumbar-se. Entra un venedor de compeed que ha vist la porta oberta i ha pensat que el crit igual era de butllofa. Marxa perquè no li agrada el quadre de l'entrada però abans de tancar de nou la porta, tomba el clatell i la veu reflectida en el mirall del costat de l'armari. Només hi té les cames, bastant llargues i molt blanques. Una estirada i l'altra fent un triangle equilàter amb el cul com vèrtex. Ell és davant i se li veuen els dos peus que fan puntetes per arribar més endins. El senyor compeed es queda una estona mirant-los i després marxa a donar menjar als coloms de la Virreina.
A partir d’aquell dia, la seva vida professional comença una etapa complicada. Té uns resultats de venta molt baixos, s’ha comprat un vibrador i vol probar el sexe anal. Vol que sigui en un moment especial i no amb la primera que passi. Un dia, abans que el despedeixin, es para en una tenda de discos i compra un vinil de David Bowie. No entén les lletres i descobreix que és gay.
Deu anys més tard passeja sol per gràcia amb un gos. El crida i la gent se’l mira: Coco! Participa en els tallers oberts que es fan cada primavera al barri i pinta sempre cames que formen triangles amb culs com a vèrtex. Acaba exposant a la Tate i la seva història fascina a mig món. Li fan una entrevista els de waaaauuu.tv i el Joanthan Richman li dedica una cançó.
Al pis ja no s’hi fuma. Ella encara l’estima però a ell li costa recordar quan es posava de puntetes i els sostres li semblaven mermelada. Un dia la veu riure per la pudor de peus del quarto i se’n recorda.
3 commentaires:
mola
hasta que el vendedor se hace gay y sale en el wauuu tv me lo estaba creyendo. seguro que tenías prisa por querer ir a practicar tu postura favorita: el triángulo equilatero
countyfairs qué bien todo
Enregistrer un commentaire