Quan vaig dir que no a Atención A Esa Prostitua Tan Querida el dia del cinema a la fresca penúltima edición, no ho deia en sentit literal. Al acabar-se la peli vaig dir, pues ni fu ni fa, no entiendo tanta grandeza i cal recordar que dels quatre que érem una havia baixat a dormir al quart d'hora i l'altre roncava a la tombona. Però sin embargo (com sempre) ara he trobat això al youtube i he pensat varies coses:
Una és que la postmodernidad era esto. Té collons que no m'enamori d'aquest tio en pantalla gran, amb brisa de juliol i xibeca en mà i que avui, amb un youtube videosrelacionados d'una obra de teatre que vaig veure a Lyon em quedi la cançó, els moviments i el to, sobretot el to, d'aquesta escena tan endins a les retines.
Així és la vida, companys. El què abans ni veies, ara t'atrau.
Si pogués li consultaria a Fassbinder quin vestit posar-me pel casament del Dissabte.
Una és que la postmodernidad era esto. Té collons que no m'enamori d'aquest tio en pantalla gran, amb brisa de juliol i xibeca en mà i que avui, amb un youtube videosrelacionados d'una obra de teatre que vaig veure a Lyon em quedi la cançó, els moviments i el to, sobretot el to, d'aquesta escena tan endins a les retines.
Així és la vida, companys. El què abans ni veies, ara t'atrau.
Si pogués li consultaria a Fassbinder quin vestit posar-me pel casament del Dissabte.
2 commentaires:
T'hi passaràs hores:
http://www.yohevistocosasquevosotrosnocreeriais.com/
Le fond de l'air est rouge
Enregistrer un commentaire