02/08/2009

No sé quina cara recordaràs més de mi. Visc sense la repetició que tranquil·litza, sí, aquella. A vegades m'emborratxo i ningú s'asseu al meu costat mentre em merejo, però em conformo amb el plagi visionari injustificable, de l'amor dels altres.
I misteriosament; res. Misteriosament acabada de llevar com si no ho fés cada dia des que no estem junts. Misteriosament inacabada, misteriosament deslligada, misteriosament transparent, eficient.
Que malament.



1 commentaire:

dante451 a dit…

no hay más llamadas