No One Belongs Here More Than You

- Tim
- Quoi?
- Je t'aime bien
- Pardon?
- Oui, te'n recordes quan et vaig dir que erets valent?
- No
- Si, aquell dia que sortiem del teatre, quan tu m'explicaves que la teva novia es parisina i que viu des de fa uns mesos al Japo
- Ah si
- Doncs no t'ho deia per cap d'aquestes dues coses
- Ah no? et alors, perque soc valent?
- No se si ets valent, en realitat, nomes tenia ganes de dir-te alguna cosa bonica. M'encantaria que em diguessin que soc valenta. En aquell moment, m'anava perfecte dir-t'ho, sense que es notes que m'agrades
- Pero quasi no em coneixes, Julia
- Mira, tinc aquesta teoria...
- Sempre que se t'acut alguna cosa, dius que es una nova teoria
- No, sempre que tinc una nova teoria dic que es una nova teoria.
El que et deia, tinc aquesta nova teoria que t'agradara: com mes coneixes a algu, mes s'allunya del teu cap la primera imatge que et vas fer d’ella en veure-la per primer cop. Teories a part, aquest es un fenomen que sempre mha fascinat.
El primer cop, es com si la persona que estas veient fos un cos sense anima, una especie de portada amb index pero sense contingut.
A vegades em trobo observant a un amic que conec des de fa anys, amb el que he dormit, follat o el que sigui i, de sobte, em sorprent la seva manera de ser. Es com si d'un segon a l'altre, tot el que he descobert sobre aquella persona s'esborres i la meva ment s’empenyes en tornar a sentir aquell primer contacte visual.

- No vols dir que el que et passa es que veus tot el que ha canviat des d’aquell moment i sens la nostalgia de les primeres vegades?

- No, m’agrada la idea de poder mirar les coses com si mai les hagues vist abans. Com el mar, los cuatrocientos golpes, la teva mare amb una perruca, blablaba. Entens el que vull dir ?

- Si, de fet m’encanta el que dius, pero no veig la novetat en la teoria.

- Tim, pero tu t’estas enamorant de mi, o no?

- En teoria no, pero crec que ets una persona molt valenta.