Fa bon dia i jo no sé, em fa pànic escriure el que realment em passa pel cap aquests dies. Estic inquieta escoltant tot el dia la mateixa música, exprimint l'aborriment mental que provoquen certs sentiments que no sé ocultar. Aquests cinc minuts de post innecessari em fan tanta mandra com haver-me de despedir dels jerseis que ocuparán massa maleta. Tinc una cosa que ocupa poc i també es quedará aquí.
Eh, que ni tan sols penso tan sovint en tota aquesta història de marxar per ser una estrangera d'imitació barata. No entenc perquè no em surt parlar d'Augusto Boal o de Luis Amstrong, ese enormísimo cronopio que llegíem l'altre dia. Potser hauria d'estar més a favor de l'aplaudiment de la poesia dels altres com a modus vivendi. Aquest aplaudiment de que us he escoltat i de molt bé nanos, felictats, enhorabuena. En canvi, jo em quedo una frase i em menjo el tarro tres dies per acabar igual per fóra que per dins. Costa d'Ivori m'afecta més que nosaltres dos separats, cop de puny a l'estòmac psicològicament perfecte que proclama estabilitat i que en el fons, al nord, no sap qué es lo que va a pasar.
5 commentaires:
Estic cansat d'estudiar i és possible que em petin al primer examen. Merda assignatura. Acabo el 17 i vull festa. Aviso
Júlia este viernes no hagas planes!
tu has hecho el amor?
no se com deixes que t'escriguin anónmis, podria vindre algú com jo i dirte que ha somiat amb l'uri tantes vegades que ja no li cal ni recordar la seva cara. fi.
jajajajajja, tu mateix/a t'has respost a la pregunta
Enregistrer un commentaire