El número tres i totes les desgraciades i misògins de la terra que envien senyals des de Lyon.
La impossibilitat d'una illa on cada gos que conec parla un idioma diferent.
Dinars de borratxos i escriptors amb estrabisme oberts a mí quan ja tanquen les cuines.
Els coberts guardats
Sempre ordenats,
Mai es barregen i s'agafen i ni miren l'interior del calaix que s'obre des de la força d'un bícep que fa anys que no neda.
Dotze, quinze, diviut vegades he pensat,
Que quasi ens aconseguim l'un a l'altre,
Però se'm treu del cap,
Em cauen els cabells que guardo en calaixos per olorar banyeres o baixar de nou a Barcelona i dir que estic cansada, que cansada que estic.
Mentides que no sóc capaç de remarcar amb cursiva ni alineació central.
2 commentaires:
Exageracions, diu.
vi im not there justo el día antes de irme y sus imágenes me quemaron la retina. y no ha habido día en que no revisite las secuencias en las que se conocen charlot gingsbourd o como se llame y heig legher o como se llame jaja. Júlia la escena del cine es idéntica a la escena que teníamos que grabar nosotros en el cine, lo recuerdas? la voz en off decía lo mismo! me emocioné tanto. por aquí no hay día en que no suene I WANT YOU!
Enregistrer un commentaire