Joder

De nit, sentia un soroll estrany i estava segura de que venia de sota una finestra que després vaig deixar mig oberta. Amb vidres o no, vaig pensar que els gossos d'aquí només borden a l'estiu. Volen vacances, com tothom.
El fet és que jo no podia dormir perquè el llibre de l'Oliver és simplement el millor que m'ha passat en el que portem d'any. De cop. Me'l vaig llegir en una nit. Com el que no aparta els ulls de l'altre encara que li aguantin la mirada.
M'ha ajudat en tot. No m'he sentit culpable per la ignorància dedicada al que se suposa que hauria d'estar estudiant. Li dedico un gran i què!
El Joan Miquel afageix les històries més aplicables a la vida de merda que tinc i escriu com ho jo faig a vegades a les llibretes de viatge, salvant les diferències.

No dormiré ja mai més. Seguiré així fins que em trobeu boja, recitant el capítol IX de memòria i direu que l'exageració va ser sempre, la seva millor aliada, pobre noia. És que això de inventar-s'ho tot és fàntàstic, crec que he endevinat l'ofici. fin.