Ara en serio, no poseu el link d'aquest blog enlloc, no ho comenteu amb les veïnes ni us espereu texts amb introduccions interessants.A la Cerdanya hi havia la boira necessària per voler quedar-s'hi, però al final he tornat avui, jo el germà gran i la seva nòvia. Minut 1: sona el cd de Eros Ramazoti, minut 67: la Oreja de Van Gogh. Té una aventatge la música aquesta, i és que ningú se l'escolta. Hem parlat tot el trajecte. Temps, política i esports. Després ha sonat Maná i hem callat. Crec que als mexicans els hi cal el nou llibre del Joan Miquel Oliver, un parell de nits a Sarphati i algun youtube de la hora chanante.
Me'n vaig al cine i probablement, quan torni hauré oblidat la grisor de les ciutats, les ganes de caure malament i la necessitat de casar-me amb un Surfin Bicho de metro noranta.
Un abrazo,
Fuerte
5 commentaires:
ja però sabíem que tard o d'hora aquí s'actualitzaria.
és que necessitava un espai on poder esmentar al ramazzoti, hombre
la clandestinidad siemrpre ha sido más libertina. el sacacorchos siempre me ha recordado a E.T. el extraterrestre.
esto es:
"nacho y christina: tenéis muchas cosas en común, lo digo porque sois altos, guapos, rubios,..."
M'ha vingut al cap la imatge d'un turó petit i verd i algú que treu el cap amb una bandera veu el que hi ha a l'altra banda, es gira, i crida: "Seguiu-me!!!" i darrera seu apareixen 5000 persones corrent i cantant una cançó d'Arctic Monkeys.
Moraleja: La clandestinitat durarà dos posts
Enregistrer un commentaire