Estoy cansado

El fotolog ha guanyat el pols durant un temps. Però aquesta pàgina és, al menys, un bon lloc per trobar els links dels blogs i flogs de tots els coneguts i amics que escribim per la red. Ara he fet com una diferenciació entre amic i conegut. Com si ser amic fós sinònim de conéixer. Sabeu que l'altre dia un noi em va deixar un post dient-me subnormal al flog perquè li havia fet un comentari a la seva foto del tipus: "blablabla...si per un casual això que has escrit ho has tret d'un libre molaria q em diguéssis quin és" (i a continuació hagués hagut de posar: "perquè m'encanta el que has escrit")? Sembla estúpid, però vaig entendre una mica la simplicitat al dir les coses, la naturalitat i el temor a quedar poc o aparentar massa, a ser fàcil, a no ser sútil.

Ara a Finlàndia estic visquent una tranquil·litat nova. I tot ha canviat, com em negava a acceptar en posts molts anteriors i com evidenciàven els últims.

Vaig rebre una invitació a la cel·lebració del cap d'any del calendari xinès a Jyväskylä l'altre dia i em vaig adonar de que fa un any estàvem planejant com anar a Londres i ens imaginàvem el festival a Chinatown amb el Franc. Quan vem tornar em vaig fer el blog per la necessitat de compartir un refrany que em va dir la meva àvia al explicar-li el viatge.

"qui té bon amic, té bon abric", i coses com aquestes són les que m'han vingut al cap al posar-me a escriure aquí quasi cada dia durant aquest any.

Seguiré parlant de yogurts de plàtan i polaroids mal enganxades amb paraules poc premeditades, entre mig d'algun post d'interès general esporàdic perquè en el fons, no tot queda dit.